Després d’una setmana al llit amb febre vaig tornar a la Uni i el primer dia hem vaig decidir a fer la meva recitació que no vaig poder fer el meu dia corresponent.
Aquí hi es el vídeo
Després de veurem en ell com bé deia el llibre “Com parlar bé en públic” jo estava molt nerviosa ja que els nervis son molt traïdors però després de tot, no ho semblava.
Vaig escollir el text “Un senyor madur amb una orella verda” Gianni Rodari. Vaig agafar aquest text perquè el vaig trobar a un blog educatiu d’una mestre i em va semblar curiós.
Penso que Me posat nerviosa davant de tothom, però penso que encara i així he intentat vocalitzar i expressar lo millor possible.
La meva mirada intentava mirar al públic tota l’estona, a tothom, i he procurat fer un to alt de veu.
Me estat movent per l’espai i he intentat fer moviments adequats amb la recitació.
Penso que s’entenia ja que havia assajat vegades i vegades per a vocalitzar i gesticular millor. Encara que amb els nervis no ho ha semblat.
És molt difícil i més davant de 70 persones controlar els nervis, però penso que encara i així els he pogut controlar una mica.
He pogut controlar-me una mica els nervis, però a mi m’han fet la mala passada de no enrrecordar-me d’un fragment de la recitació, i això ha fet que encara hem poses més nerviosa.
Aquesta recitació penso que ens ha servit molt com he dir abans en una altre entrada, fent aquests exercicis ens hem alliberat una mica i hem començat a aprendre a expressar-nos oralment.
Vaig escollir el text “Un senyor madur amb una orella verda” Gianni Rodari. Vaig agafar aquest text perquè el vaig trobar a un blog educatiu d’una mestre i em va semblar curiós.
Penso que Me posat nerviosa davant de tothom, però penso que encara i així he intentat vocalitzar i expressar lo millor possible.
La meva mirada intentava mirar al públic tota l’estona, a tothom, i he procurat fer un to alt de veu.
Me estat movent per l’espai i he intentat fer moviments adequats amb la recitació.
Penso que s’entenia ja que havia assajat vegades i vegades per a vocalitzar i gesticular millor. Encara que amb els nervis no ho ha semblat.
És molt difícil i més davant de 70 persones controlar els nervis, però penso que encara i així els he pogut controlar una mica.
He pogut controlar-me una mica els nervis, però a mi m’han fet la mala passada de no enrrecordar-me d’un fragment de la recitació, i això ha fet que encara hem poses més nerviosa.
Aquesta recitació penso que ens ha servit molt com he dir abans en una altre entrada, fent aquests exercicis ens hem alliberat una mica i hem començat a aprendre a expressar-nos oralment.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada