Per primera vegada després de fer alguna exposició oral a l’escola quan era petita he pogut llegir un llibre tan complet com aquest on ens dona pistes per a poder parlar bé en públic i saber o intentar controlar els nervis de quan parlem davant de tothom. Penso que a sigut un llibre molt adequat, i que he aprés moltes coses.
- És molt important la comunicació oral per això hem de saber comunicar.
- Hem d’actuar amb naturalitat, claredat, precisió i brevetat: un bon discurs no ha de ser llegit, sinó explicat, podent utilitzar un guió amb les idees que es volen dir, no amb tot el text, ja que sinó d’aquesta manera ens és més fàcil llegir. Hem de parlar de les coses amb claredat. “Les principals virtuts de l’orador són la claredat, la propietat de les paraules, el bon orde, ser mesurat en les frases i que no manqui ni sobri res.” Com va dir Quintilià fa 1900 anys. Amb precisió sense anar-nos per las rames ja que sinó les frases serien molt llargues i el públic acabaria per aburrir-se i despistar-se.
- Hem de saber explicar bé per a que la gent ho entengui. Ja sigui donant exemples, o dades al discurs que ens doni una credibilitat.
- Un dels majors problemes que tenim són els nervis per tant els hem de saber controlar. La primera dificultat: el control del nervis. La por a parlar en públic. L’orador creu que és transparent i que tothom coneix el seu estat; el públic veu una façana de certa tranquil·litat.
És normal estar nerviós en una situació d’aquesta mena. L’orador ha d’acceptar que està nerviós i procurar mantenir els nervis sota control, ja que l’adrenalina fa que l’orador estigui nerviós (cosa negativa) i, alhora, que el seu cervell funcioni més de pressa (cosa positiva). Si l’orador és capaç de controlar els nervis, l’adrenalina farà que la seva ment funcioni amb molta més eficàcia i agilitat davant d’un auditori.
- Un discurs sempre ha de tenir una estructura i és aquesta:
1. Introducció resum. A les primeres frases cal seduir el públic i resumir-li breument el que explicaren.
2. Desenvolupament. El discurs pròpiament dit, amb totes les dades i tots els arguments.
3. Conclusions. Recapitulació del que s’ha dit , conclusions i recomanacions.
- Com he dit abans després d’aquesta estructura si l’orador no ho explica bé o amb humor, la gent s’avorriria per això hem de cridar l’atenció a la gent i fent-la participar en l’exposició.
- Una cosa molt important també és no deixar de mirar al públic i tenir una complicitat amb ells ja que d’aquesta manera atenen millor. El llenguatge corporal és molt important ja que també es transmet molt encara que sembli que no, hi ha gestos, mirades, moviments que ens defineixen davant del públic. Hem de procurar sempre mantenir la nostra imatge.
Per finalitzar, dir que encara que sembli molt difícil aprendre a controlar aquestes coses, amb la pràctica es va reforçant, ja que una vegada que t’acostumes, aprens molt més ràpid.
Jo he anat notant to això amb l’experiència de la classe, i no només la meva experiència davant dels meus companys sinó també de les intervencions dels companys. No hem acabat sent uns cracs perquè per això ens falta molt assaig, però si hem demostrat una gran evolució de principi de curs a final.
Crec que hem anat assolint bé els conceptes d’aquest llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada