::: Conferència La WEB 2.0 i l'Educació :::

Després de la conferencia de Eulàlia Bosch vam anar al Cibernàrium, aquest és un espai promogut per l'Ajuntament de Barcelona dedicat a la formació de la població en temes tecnològics (sobretot dedicat a ensenyar i ajudar a millorar a la població amb les eines d'internet) dedicat també a la divulgació de les noves tecnologies.
Aquest és un espai obert i gratuït per a tothom, on es presenta un ampli programa: desde l'iniciació bàsica fins aplicacions professionals de les noves tecnologies. L'any passat, el 2008, hi acudiren aproximadament unes 60.000 persones.

On José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, professors del departament de Periodisme de la UAB ens han parlat sobre la comunicació i la educació en la web 2.0


Primer van fer una enquesta als que hi havíem allà per veure el coneixement general que teníem de certs programes informàtics o webs, com podien ser el Google, MSN, Google maps... de tots els que hi erem allà, cap coneixia més del 50% dels 94 programes que hi havia. Això vol dir que realment no coneixem ni tan sols la meitat del programes informàtics que poden arribar a haver, i això com a futurs mestres no està molt bé, ja que la tecnologia cada cop avança més i nosaltres hem d’aprendre més també.

Després va començar la conferència parlant de com havia sigut la comunicació al llarg de la història, on al llarg del temps l'ésser humà ha passat a dominar diferents mètodes de comunicació. Inclús els invents que s'han creat al llarg del temps.

Amb tot això es volia dir que actualment hi ha informació de tot a internet, si fas una recerca de seguida trobes diferents possibilitats i definicions, abans, l’única informació era el mestre o algun llibre, ara el món de la tecnologia ha fet que no només d’internet puguis extreure informació, sinó que a més la pots veure en vídeo, pots escoltar el cant de l’ocell que només viu a sud-america o pots veure milers de fotografies. Que vull dir amb això que avui dia la censura és impossible, no és una pràctica educadora. Hem d'afrontar l'univers del coneixement que tenim actualment.



LA WEB 2.0

Són totes aquelles utilitats i serveis que se sustenten en una base de dades (núvol) on els usuaris són els creadors de nous continguts o modificadors de continguts existents i no es depèn d'una font centralitzada d'informació.

Comunicació. Gràcies als nous serveis i la simplificació de la tecnologia a l'hora d'utilitzar-los s'ha fomentat la col•laboració i l'organització i estructura de la informació, més horitzontal i democràtica, que ha permès aquesta comunicació. Tal i com ho descriu al llibre "Usos educatius dels blogs", parlem aleshores d'un nou marc d'interacció, participació i comunicació on l'usuari decideix, etiqueta, crea, comparteix, organitza, distribueix, recull, selecciona... es comunica. I, a+a+, és una web que dóna veu a totes aquelles persones que fins ara no en tenien (dones privades dels seus drets en països islàmics, per exemple, poden fer arribar la seva "veu" arreu, soldats destinats a guerres sense sentit poden donar una altra visió molt diferent a la del seu propi govern, etc.).

Després a partir de 2004 i va ser assignat per Tim O Reilly per referir-se a una segona generació de web basada en comunicacions d'usuaris i en games especials de serveis, com reds socials, els blocs o les wikis que fomenten la col•laboració de diferents usuaris.

Diferències amb la Web 1.0:

-Rss: subscripcions, en relació amb la informació vaig al google i llegeixo el k m’interessa, ara ens arriba la informació que ve cap a nosaltres sense voler-la, SPAM Subscripcions a serveis d’informació com un diari x exemple.
Sindicació: informació en la que nosaltres ens apuntem.
Llistes de distribució: hi ha llistes de correus i si vols una informació d’alguna cosa t’arriba facebook per exemple si jo estic a la llista i e estat al concert puc posar les cançons i tothom rep el sms.
Google reader: permet que la informació vingui a tu també. (l’accés a l’informació es diferent)
- El contingut no només ho fan els que fan pàgines web sinó també els usuaris com la vikipèdia i el blog (tots publiquem a la xarxa).
- Idea de xarxa on a dal no hi era tant per al 2 si hi ha molta. Els usuaris es relacionen entre ells per xats, msn, face....)
- Nosaltres rebíem el volum d’informació dels altres usuaris
- Ara l’utilitzem molts més...

Finalment el debat on es va parlar de com havia de ser el professor del futur, sobre si el "relativisme", el "no aprendre perquè ja ho poden fer les màquines" seria perjudicial per les futures generacions, també es van tractar temes més tècnics com per exemple: com preparar algú per utilitzar un programa que en poc temps estarà obsolet?