::: Fer De Mestre :::

___________________________Eulàlia Bosch


Eulàlia va estar diverses vegades abans a la Facultat de Blanquerna i el 12 de novembre va tornar a la facultat a fer una conferència titulada FER DE MESTRE. Actualment és professora de filosofia, encara que també va fer coses relacionades amb l’Art.
Ens va voler fer reflexionar sobre l’ofici que havien escollit, el que estem cursant, Magisteri d’Educació Primària, on ella en el seu moment també el va escollir.
Va escollir aquest títol, Fer de mestre perquè pensava que podia ser una reflexió que durés dies o setmanes.
És un ofici que te a veure amb el conjunt total de la població ja que tothom a passat alguna vegada per alguna escola.
Volia fer-nos pensar en el ofici de fer de mestre en el marc d’una ciutat (Barcelona)
Quan es parla de magisteri sempre apareixen els nens i el nostre ofici s’ha de fixar en els detalls, i més que pensar en els nens diu que hauríem de pensar en els nens que creixen.
Nosaltres pensem la relació amb el nen d’una forma estàtica, és a dir com si estiguéssim quiets a classe, ja que sembla que així els nens aprenen més, sense bellugar-se i en silenci, però això no és veritat ja que els nens estan en continu creixement, i nosaltres també com a professors.

L’educació escolar cal tenir present que hi son els nens davant nostre per créixer i nosaltres només intervenim.
Ells son els més estrangers, ja que des de nadons els hem d’acostumar a aquesta costum nostre.
Una de les frases que més em va agradar va ser que “Els nens ho tenen tot per fer.”

En les escoles l’estrangeria son els nens que aprenen a viure per primera vegada en el món.
Volia insistir perquè ella els vol fer algú i aquí.
No només son mestres els que exerceixen per vocació aquest ofici sinó també els que hi són a la ciutat, amb això ella volia dir que també fora de l’escola hi ha educació, i que qualsevol persona pot ser mestre. “Tots fem de mestre de tots.”
La família és fonamental per aprendre a viure fora de l’escola, a la ciutat. Aprendre a viure a la teva ciutat et fa aprendre a viure a les demés ciutats, és a dir, aprendre a viure el propi entorn per saber que vols dels demés entorns.
No hi ha res millor que “La Confiança que et dona que algú t’acompanyi” com va di ella en aquesta frase.
Després ens va parlar d’aquesta pàgina web http://www.anycerda.org/ on va parlar d’aquest any cerdà, del fragment des de l’educació, on hi havia un apartat per a poder veure el mapa de Barcelona on hi sortien tots els llocs turística de Barcelona, però si buscaves, no sortia cap espai públic on hi hagués una escola.

CERDA ARA

No hi són ja que a la ciutat abans les escoles eren les cases de l’Eixample. Eren escoles Verticals, eren cases de vivendes. Però útils per a aprendre a viure en una casa.

Ens va fer saber que totes les escoles saben que tenen al voltant per tant hem de conèixer la ciutat per a que ens doni elements per les generacions que ens passin coneguin el seu lloc, i quan ens parlava de alimentar la curiositat de l’infant, de fer que s’interessi, no ho deixà així sinó ens ho exemplificà: com per exemple utilitzant l’art com aliat per ensenyar el món, la dansa (com al I.E.S Milà i Fontanals).Entendre que la tasca de mestre va més enllà de l'escola hi han una tasca que té una continuitat tant fora com a dins.Fer mestre és una cosa i l'altre es ser mestre.
Per ser ensenyant volem ser savis, no es pot ensenyar si en realitat ni es vol ser savi, posar l’accent en l’ensenyament i la seva didàctica. La didàctica apareix com a necessària quan hi ha un desig d’aprendre. Ensenyar a llegir i escriure serà un repte molt gran, per aquest motiu cal ser lector. L’acomodador de cinema et porta al teu lloc de percepció, fer de mestre és fer a cada nen viure, per fer-lo riure i a vegades plorar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada