::: SÍNTESI :::

Després de tot aquest esforç mantenint constantment obert un petit diari de la universitat actualitzant-lo cada setmana hem sap greu tancar-ho, així que encara que no conti en cap assignatura nova el seguiré actualitzant. Va haver una setmana que vaig tenir problemes per entrar,però al final ho vaig poder solucionar. Després de tot m’ha agradat molt haver utilitzat aquesta aplicació ja que encara que sembli mentida és una bona manera de fer un repàs dia a dia i preguntar els dubtes si no a quedat clar a classe ja que havíem d’actualitzar contínuament.
Respecte a les dues intervencions amb l’assignatura que han estat més significatives per a mi han sigut:

EL MAPA CONCEPTUAL

Aquesta ha sigut una de les intervencions que més benefici m’ha aportat, ja que jo no sabia que aquest programa existia, i es una eina molt útil tant per estudiar avui en dia, com en un futur quan sigui una mestra, és una manera de fer arribar la informació als nens d’una manera diferent a la tradicional.
A més contra més vaig anar practicant millor i mes complexos hem sortien, una vegada t’acostumes resulta una eina inclús molt més fàcil que fer-ho a mà. Aquí deixaré l’enllaç del meu mapa conceptual més avançat.

MÉS AVANÇAT




EL POWER POINT AMB ANIMACIÓ

I com a segona elecció he agafat el PowerPoint amb animació, ja que encara que hem sabia defensar bé a l’hora de fer presentacions amb aquest programa per experiències anteriors, no sabia fer totes les coses que vaig aprendre a la classe de Tic a començament de curs, hi havia funcionaments d’aquest programa que no sabia com utilitzar-los. Al aprendre a fer enllaços, animacions, modificar les imatges posant efectes o tan sols fer una boleta que fes d’animació sense importància, van ser unes coses que hem van impactar molt, i com no, agradar molt!

Després de aquesta valoració meva sobre aquest blog, dir que també vaig anar fent modificacions, posant una fletxa nova amb forma de Cupido, vaig posat un calendari, un rellotge, canviar el color, posar una imatge meva al perfil, crear un disseny meu per al títol del blog, etc. Crec que ha sigut una experiència molt bona i satisfactòria.

::: Mines Prehistòriques De Gavà :::


Les Mines Prehistòriques de Gavà són el conjunt miner amb galeries més antic d'Europa. Es van començar a excavar fa aproximadament 6000 anys i se'n va realitzar l'explotació durant més de 1000 anys. L'únic objectiu d'aquesta enorme explotació minera era l'extracció d'un mineral de color verd, la variscita, que s'utilitzava per fer joies.

Pàgina web on trobarem el patrimoni cultural i natural de Gavà à http://www.parcarqueologic.cat/

Pàgina web del Parc Arqueològic Mines de Gavà à http://www.patrimonigava.cat/cat/imgpcn/m.asp

Si voleu veure més informació feu Clik sobre les imatges:

BULLETI


FULLETO



A continuació un Power Point de Les Mines prehistòriques de Gavà


Aquí unes fotografies del material que vaig aconseguir a la visita dient que era una noia que estudiava magisteri a la universitat.





I per acabar algunes imartges de l'Àlvar i jo, ja que vam anar junts a veure les mines!!

::: Casal d’infants Del Raval :::


El dimecres 18 de novembre vam anar al Casal d’infants del Raval amb horari de tarda amb el Marià. Una vegada dins d’una sala del Casal ens van començar a explicar una mica per sobre que aquest casal.

La seva missió:
Concentrar esforços en els barris més vulnerables per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social i les comunitats on viuen, afavorint la transformació social des de l’entorn proper a través d’un projecte compartit que contempla:
· l’acció social (en clau d’educació, treball i família, i atenció a noves necessitats)
· la incidència política i la sensibilització
· i la promoció de la mobilització ciutadana i el voluntariat actiu, en pro de l’objectiu d’assolir una societat cohesionada: més justa i equilibrada
Aquí os deixaré un vídeo on surten els nens parlant del casal



::: Col·legi Immaculada Concepció de Gavà :::

El dimarts 17 de novembre vaig anar amb la meva tutora de pràctiques la Vanessa Gómez estudiant de Magisteri d’Educació Física al col·legi Immaculada Concepció de Gavà, casualment al costat de casa meva.

La veritat es que va ser una experiència molt divertida ja que a mi m’hagués agradat fer aquest magisteri, però la veritat es que el que estic cursant m’agrada molt, i penso que arribaré a aprendre moltes més coses que a l’altre carrera no ho hagués conegut.

Aquí os deixo un PowerPoint que he fet amb la col·laboració d’una companya que hem va deixar les seves fotografies també.


::: Conferència La WEB 2.0 i l'Educació :::


Després de la conferencia de Eulàlia Bosch vam anar al Cibernàrium, aquest és un espai promogut per l'Ajuntament de Barcelona dedicat a la formació de la població en temes tecnològics (sobretot dedicat a ensenyar i ajudar a millorar a la població amb les eines d'internet) dedicat també a la divulgació de les noves tecnologies.
Aquest és un espai obert i gratuït per a tothom, on es presenta un ampli programa: desde l'iniciació bàsica fins aplicacions professionals de les noves tecnologies. L'any passat, el 2008, hi acudiren aproximadament unes 60.000 persones.

On José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, professors del departament de Periodisme de la UAB ens han parlat sobre la comunicació i la educació en la web 2.0


Primer van fer una enquesta als que hi havíem allà per veure el coneixement general que teníem de certs programes informàtics o webs, com podien ser el Google, MSN, Google maps... de tots els que hi erem allà, cap coneixia més del 50% dels 94 programes que hi havia. Això vol dir que realment no coneixem ni tan sols la meitat del programes informàtics que poden arribar a haver, i això com a futurs mestres no està molt bé, ja que la tecnologia cada cop avança més i nosaltres hem d’aprendre més també.

Després va començar la conferència parlant de com havia sigut la comunicació al llarg de la història, on al llarg del temps l'ésser humà ha passat a dominar diferents mètodes de comunicació. Inclús els invents que s'han creat al llarg del temps.

Amb tot això es volia dir que actualment hi ha informació de tot a internet, si fas una recerca de seguida trobes diferents possibilitats i definicions, abans, l’única informació era el mestre o algun llibre, ara el món de la tecnologia ha fet que no només d’internet puguis extreure informació, sinó que a més la pots veure en vídeo, pots escoltar el cant de l’ocell que només viu a sud-america o pots veure milers de fotografies. Que vull dir amb això que avui dia la censura és impossible, no és una pràctica educadora. Hem d'afrontar l'univers del coneixement que tenim actualment.



LA WEB 2.0

Són totes aquelles utilitats i serveis que se sustenten en una base de dades (núvol) on els usuaris són els creadors de nous continguts o modificadors de continguts existents i no es depèn d'una font centralitzada d'informació.

Comunicació. Gràcies als nous serveis i la simplificació de la tecnologia a l'hora d'utilitzar-los s'ha fomentat la col•laboració i l'organització i estructura de la informació, més horitzontal i democràtica, que ha permès aquesta comunicació. Tal i com ho descriu al llibre "Usos educatius dels blogs", parlem aleshores d'un nou marc d'interacció, participació i comunicació on l'usuari decideix, etiqueta, crea, comparteix, organitza, distribueix, recull, selecciona... es comunica. I, a+a+, és una web que dóna veu a totes aquelles persones que fins ara no en tenien (dones privades dels seus drets en països islàmics, per exemple, poden fer arribar la seva "veu" arreu, soldats destinats a guerres sense sentit poden donar una altra visió molt diferent a la del seu propi govern, etc.).

Després a partir de 2004 i va ser assignat per Tim O Reilly per referir-se a una segona generació de web basada en comunicacions d'usuaris i en games especials de serveis, com reds socials, els blocs o les wikis que fomenten la col•laboració de diferents usuaris.

Diferències amb la Web 1.0:
-Rss: subscripcions, en relació amb la informació vaig al google i llegeixo el k m’interessa, ara ens arriba la informació que ve cap a nosaltres sense voler-la, SPAM Subscripcions a serveis d’informació com un diari x exemple.
Sindicació: informació en la que nosaltres ens apuntem.
Llistes de distribució: hi ha llistes de correus i si vols una informació d’alguna cosa t’arriba facebook per exemple si jo estic a la llista i e estat al concert puc posar les cançons i tothom rep el sms.
Google reader: permet que la informació vingui a tu també. (l’accés a l’informació es diferent)
- El contingut no només ho fan els que fan pàgines web sinó també els usuaris com la vikipèdia i el blog (tots publiquem a la xarxa).
- Idea de xarxa on a dal no hi era tant per al 2 si hi ha molta. Els usuaris es relacionen entre ells per xats, msn, face....)
- Nosaltres rebíem el volum d’informació dels altres usuaris
- Ara l’utilitzem molts més...

Finalment el debat on es va parlar de com havia de ser el professor del futur, sobre si el "relativisme", el "no aprendre perquè ja ho poden fer les màquines" seria perjudicial per les futures generacions, també es van tractar temes més tècnics com per exemple: com preparar algú per utilitzar un programa que en poc temps estarà obsolet?

::: Fer De Mestre :::

___________________________Eulàlia Bosch


Eulàlia va estar diverses vegades abans a la Facultat de Blanquerna i el 12 de novembre va tornar a la facultat a fer una conferència titulada FER DE MESTRE. Actualment és professora de filosofia, encara que també va fer coses relacionades amb l’Art.
Ens va voler fer reflexionar sobre l’ofici que havien escollit, el que estem cursant, Magisteri d’Educació Primària, on ella en el seu moment també el va escollir.
Va escollir aquest títol, Fer de mestre perquè pensava que podia ser una reflexió que durés dies o setmanes.
És un ofici que te a veure amb el conjunt total de la població ja que tothom a passat alguna vegada per alguna escola.
Volia fer-nos pensar en el ofici de fer de mestre en el marc d’una ciutat (Barcelona)
Quan es parla de magisteri sempre apareixen els nens i el nostre ofici s’ha de fixar en els detalls, i més que pensar en els nens diu que hauríem de pensar en els nens que creixen.
Nosaltres pensem la relació amb el nen d’una forma estàtica, és a dir com si estiguéssim quiets a classe, ja que sembla que així els nens aprenen més, sense bellugar-se i en silenci, però això no és veritat ja que els nens estan en continu creixement, i nosaltres també com a professors.

L’educació escolar cal tenir present que hi son els nens davant nostre per créixer i nosaltres només intervenim.
Ells son els més estrangers, ja que des de nadons els hem d’acostumar a aquesta costum nostre.
Una de les frases que més em va agradar va ser que “Els nens ho tenen tot per fer.”

En les escoles l’estrangeria son els nens que aprenen a viure per primera vegada en el món.
Volia insistir perquè ella els vol fer algú i aquí.
No només son mestres els que exerceixen per vocació aquest ofici sinó també els que hi són a la ciutat, amb això ella volia dir que també fora de l’escola hi ha educació, i que qualsevol persona pot ser mestre. “Tots fem de mestre de tots.”
La família és fonamental per aprendre a viure fora de l’escola, a la ciutat. Aprendre a viure a la teva ciutat et fa aprendre a viure a les demés ciutats, és a dir, aprendre a viure el propi entorn per saber que vols dels demés entorns.
No hi ha res millor que “La Confiança que et dona que algú t’acompanyi” com va di ella en aquesta frase.
Després ens va parlar d’aquesta pàgina web http://www.anycerda.org/ on va parlar d’aquest any cerdà, del fragment des de l’educació, on hi havia un apartat per a poder veure el mapa de Barcelona on hi sortien tots els llocs turística de Barcelona, però si buscaves, no sortia cap espai públic on hi hagués una escola.

CERDA ARA

No hi són ja que a la ciutat abans les escoles eren les cases de l’Eixample. Eren escoles Verticals, eren cases de vivendes. Però útils per a aprendre a viure en una casa.

Ens va fer saber que totes les escoles saben que tenen al voltant per tant hem de conèixer la ciutat per a que ens doni elements per les generacions que ens passin coneguin el seu lloc, i quan ens parlava de alimentar la curiositat de l’infant, de fer que s’interessi, no ho deixà així sinó ens ho exemplificà: com per exemple utilitzant l’art com aliat per ensenyar el món, la dansa (com al I.E.S Milà i Fontanals).Entendre que la tasca de mestre va més enllà de l'escola hi han una tasca que té una continuitat tant fora com a dins.Fer mestre és una cosa i l'altre es ser mestre.
Per ser ensenyant volem ser savis, no es pot ensenyar si en realitat ni es vol ser savi, posar l’accent en l’ensenyament i la seva didàctica. La didàctica apareix com a necessària quan hi ha un desig d’aprendre. Ensenyar a llegir i escriure serà un repte molt gran, per aquest motiu cal ser lector. L’acomodador de cinema et porta al teu lloc de percepció, fer de mestre és fer a cada nen viure, per fer-lo riure i a vegades plorar.

::: Territori :::

Després de pensar molt la meva parella (Laura Fernández) i jo sobre la exposició que volíem fer sobre el territori, vam decidir parlar de la CULTURA ANDALUSA ja que a ella li agradava molt aquest tema i jo tenia família allà. Vam seleccionar els trets més importants i destacats d’aquesta cultura, ja que teníem poc temps per exposar-la.
Hi havia diferents àmbit dins d’aquesta cultura, l’Art. La literatura, la música, la dansa i les festivitats.

Si hagués de fer una autovaloració de la meva exposició a territori , encara que ja havíem fet la recitació, el debat, i una petita exposició a TIC sobre Google Llibres, els nervis hem segueixen traint i encara costen de controlar, però penso que tot i així vaig intentar expressar-me el millor possible i vocalitzar.

Aquí hi ha el nostre recurs tecnològic.




A més de la nostra tasca de exposar el territori també havíem de avaluar als companys i aquests eren un dels apartats a seguir:

- Objectiu de l'exposició (clar, confús, adequat a l'auditori...)
- Introducció (atraient, interessant, engrescadora, neutra...)
- Selecció i ordenació de les idees (ordenada, embrollada, congruent, molt clara...)
- Exemplificació (clarificadora, explicativa, il·lustrativa, inconnexa...)
- Conclusió (resumeix, fixa la idea central, incitadora, provocadora...)

- Temps (adient, massa llarg, curt...)
- Llenguatge corporal (natural, molt exagerat, no sap què fer amb les mans...)
- Veu (entonació encertada, volum adequat, velocitat, pauses, vocalització i articulació...)
- Actitud (registre, sentit de l'humor, anècdotes, al·lusions personals...)
- Correcció lingüística (pronunciació, lèxic, morfosintaxi...)

- Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir (motivar, il·lustrar, explicar, esquematitzar...)
- Ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir (densitat d'informació, colors, mides del text, animacions...)
- Coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans (oral, escrit, gràfic, audiovisual...)

Per acabar, dir com a altres intervencions meves al blog, cada cop es nota més la traça que agafem a l’hora d’exposar però en general penso que no ho hem de deixar de banda això i hem de seguir treballant en aquest tema ja que és una eina que nosaltres com a futurs mestres utilitzarem molt, tan el recurs tecnològic com les nostres exposicions davant l’alumnat.

::: El Debat :::



Després de veure molts debats i estar l’Àlvar ja bo al nostre costat, vam ser l’últim grup per exposar les nostres idees.

El títol deia així L’ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Per resumir una mica dèiem que:

- Les activitats a l’ordinador REFORCEN, COMPLEMENTEN i AMPLIEN els temes treballats a classe en les diferents àrees.
- Que és una eina molt ATRACTIVA i els nens tenen una facilitat molt gran en aprendre en fer-lo funcionar ràpidament.
- Que tarden poc en posar-lo en funcionament tot sols i en trobar el que busquen o la professora els demana.
- Està clar que per facilitar la seva autonomia hem de posar icones més grans i a l’escriptori de manera que puguin clicar sobre i accedir a l’inici fàcilment.
- Hi ha molts programes per a nens i moltes pàgines.

Jo dintre del meu punt de vista, penso que el tema SÍ encerta molt, ja que ens hem de modernitzar en tot i no només en el aparells, sinó també en l’educació, i l’ordinador és una eina molt útil a una aula. També estic d’acord amb l’apartat del NO, perquè no té que ser sempre un ordinador a l’aula però sí una eina més com pot ser un simple llibre, llapis, o dibuix.


Per finalitzar, el PowerPoint que vam utilitzar al debat.


::: Recitació :::

Després d’una setmana al llit amb febre vaig tornar a la Uni i el primer dia hem vaig decidir a fer la meva recitació que no vaig poder fer el meu dia corresponent.

Aquí hi es el vídeo


Després de veurem en ell com bé deia el llibre “Com parlar bé en públic” jo estava molt nerviosa ja que els nervis son molt traïdors però després de tot, no ho semblava.
Vaig escollir el text “Un senyor madur amb una orella verda” Gianni Rodari. Vaig agafar aquest text perquè el vaig trobar a un blog educatiu d’una mestre i em va semblar curiós.
Penso que Me posat nerviosa davant de tothom, però penso que encara i així he intentat vocalitzar i expressar lo millor possible.
La meva mirada intentava mirar al públic tota l’estona, a tothom, i he procurat fer un to alt de veu.
Me estat movent per l’espai i he intentat fer moviments adequats amb la recitació.
Penso que s’entenia ja que havia assajat vegades i vegades per a vocalitzar i gesticular millor. Encara que amb els nervis no ho ha semblat.
És molt difícil i més davant de 70 persones controlar els nervis, però penso que encara i així els he pogut controlar una mica.
He pogut controlar-me una mica els nervis, però a mi m’han fet la mala passada de no enrrecordar-me d’un fragment de la recitació, i això ha fet que encara hem poses més nerviosa.


Aquesta recitació penso que ens ha servit molt com he dir abans en una altre entrada, fent aquests exercicis ens hem alliberat una mica i hem començat a aprendre a expressar-nos oralment.

::: El Procés De Composició Escrita :::


Aquest procés de composició escrita va ser un Model teòric de Linda Flower i John R. Hayes a 1982, i encara que després a 1996 es va fer una actualització però més complexa, incorporant un comportament actitudinal que inclou actituds i emocions, estudiarem aquet on diu que:

· La situació de comunicativa:
Conté tots els elements externs a l'escriptor.
- Com el problema retòric, que és el conjunt de circumstàncies que fan que una persona es decideixi a escriure.
- El text, és la resposta a la socució donada, motivat per: el tema, l'audiència i els propòsits...

· La memòria a llarg termini: Inclou tots els coneixements que té emmagatzemats al seu cervell sobre el contingut temàtic (quin tema) audiència (a qui ens volem dirigir) i sobre les diferents estructures del text.

· Tres processos bàsics:
- Fer Plans: l'escriptor elabora una representació mental del que vol escriure i de com vol fer-ho.
- Redactar: l'escriptor transforma les idees generades en un discurs, en aquest procès es posen en funcionament gran quantitat de coneixaments: organitzar mentalment el text, components de cohesió textual...
- Revisar: l'autor rellegeix el text (total o parcialment) i refà allò que considera que s'ha de millorar.

· Control: és el mecanisme que s’encarrega de regular en quin moment actua cadascun d’aquests tres subprocessos (planificar, redactar, revisar).

A continuació el procés en gràfic.




Per a més informació e trobat aquest document en PDF que hem sembla que ens serà molt útil per el dia de demà.

Art_6_65


Per si no es por veure aqui hi es l'enllaç: COPMOSICIÓ ESCRITA


I aquest Power Point que penso que també està molt bé!

::: Com Parlar Bé En Públic :::


Per primera vegada després de fer alguna exposició oral a l’escola quan era petita he pogut llegir un llibre tan complet com aquest on ens dona pistes per a poder parlar bé en públic i saber o intentar controlar els nervis de quan parlem davant de tothom. Penso que a sigut un llibre molt adequat, i que he aprés moltes coses.

- És molt important la comunicació oral per això hem de saber comunicar.

- Hem d’actuar amb naturalitat, claredat, precisió i brevetat: un bon discurs no ha de ser llegit, sinó explicat, podent utilitzar un guió amb les idees que es volen dir, no amb tot el text, ja que sinó d’aquesta manera ens és més fàcil llegir. Hem de parlar de les coses amb claredat. “Les principals virtuts de l’orador són la claredat, la propietat de les paraules, el bon orde, ser mesurat en les frases i que no manqui ni sobri res.” Com va dir Quintilià fa 1900 anys. Amb precisió sense anar-nos per las rames ja que sinó les frases serien molt llargues i el públic acabaria per aburrir-se i despistar-se.

- Hem de saber explicar bé per a que la gent ho entengui. Ja sigui donant exemples, o dades al discurs que ens doni una credibilitat.

- Un dels majors problemes que tenim són els nervis per tant els hem de saber controlar. La primera dificultat: el control del nervis. La por a parlar en públic. L’orador creu que és transparent i que tothom coneix el seu estat; el públic veu una façana de certa tranquil·litat.
És normal estar nerviós en una situació d’aquesta mena. L’orador ha d’acceptar que està nerviós i procurar mantenir els nervis sota control, ja que l’adrenalina fa que l’orador estigui nerviós (cosa negativa) i, alhora, que el seu cervell funcioni més de pressa (cosa positiva). Si l’orador és capaç de controlar els nervis, l’adrenalina farà que la seva ment funcioni amb molta més eficàcia i agilitat davant d’un auditori.

- Un discurs sempre ha de tenir una estructura i és aquesta:
1. Introducció resum. A les primeres frases cal seduir el públic i resumir-li breument el que explicaren.
2. Desenvolupament. El discurs pròpiament dit, amb totes les dades i tots els arguments.
3. Conclusions. Recapitulació del que s’ha dit , conclusions i recomanacions.

- Com he dit abans després d’aquesta estructura si l’orador no ho explica bé o amb humor, la gent s’avorriria per això hem de cridar l’atenció a la gent i fent-la participar en l’exposició.

- Una cosa molt important també és no deixar de mirar al públic i tenir una complicitat amb ells ja que d’aquesta manera atenen millor. El llenguatge corporal és molt important ja que també es transmet molt encara que sembli que no, hi ha gestos, mirades, moviments que ens defineixen davant del públic. Hem de procurar sempre mantenir la nostra imatge.

Per finalitzar, dir que encara que sembli molt difícil aprendre a controlar aquestes coses, amb la pràctica es va reforçant, ja que una vegada que t’acostumes, aprens molt més ràpid.

Jo he anat notant to això amb l’experiència de la classe, i no només la meva experiència davant dels meus companys sinó també de les intervencions dels companys. No hem acabat sent uns cracs perquè per això ens falta molt assaig, però si hem demostrat una gran evolució de principi de curs a final.

Crec que hem anat assolint bé els conceptes d’aquest llibre.

::: WebQuest :::


Què és una WebQuest?
Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.

Exemple d’una WEBQUEST: EL AGUA Y SU CICLO


- Característiques i estructura de les WebQuestes
Introducció
Tasca: que és el que farem pàgines....
Procés: que farem cada dia
Avaluació: després de fer el treball com ho hem fet... fer una reflexió
Conclusió: ens plantegem a veure que hem après, si hem assolit el que ens proposàvem, hem treballat millor pitjor... dinàmica i continguts
Crèdits: reconeixement de les persones que ho han fet...

Altres WEBSQUEST : http://www.aula21.net/tercera/listado.htm

::: Projecte Telemàtic :::

Què és un projecte telemàtic?
Es basen en treballs que impliquen una sèrie de gent del qual utilitzarem la telemàtica(l’ordinador, és a dir, és una activitat didàctica basada en Internet, una forma integrada de treballar un centre d’interès educatiu que permet el desenvolupament de diferents capacitats bàsiques. Un recurs que permet aconseguir uns objectius i adquirir uns coneixements relacionats amb el currículum escolar i connectats amb el món real. Una forma de produir coneixement a partir d’una tasca col·lectiva, amb aportacions de diferents grups i persones.

LA FORMIGA MATEMÀTICA



EXPLICACIÓ DEL PROJECTE
Poden participar totes les escoles k vulguin i treballaran independentment, formant grups de 3 o 4 escoles, cada escola haurà de preparar una activitat matemàtica de càlcul, lògica o de problemes segons la data que toqui, i s’intercanviarà entre ells per mirar si està ben fet, després d’això, s’envia al FORMIGOT (la central) i aquest ho passa a totes les escoles.

Penso que es una bona manera de fer que els nens participin i aprenguin d’una manera divertida utilitzant l’ordinador i no només tingui que pensar un mestre en fer aquest càlcul, sinó un conjunt de mestres, i nens. És una manera de Fomentar l’aprenentatge cooperatiu i el treball en equip.

::: Metàfores De L'aprenentatge Amb L'ordinador :::

A continuació justificaré l'associació de cadascuna de les experiències fetes a classe amb les metàfores de l'aprenentatge amb ordinador.

1. La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
En aquesta metàfora es fa referència a quan l'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.És a dir, actualment cada cop més el món de la tecnologia avança i no només amb els aparells electrònics, sinó també en el món de l’educació. Avui en dia un ordinador pot fer la funció de docent sense que aquest estigui al costat de l’alumne. L’alumne només amb l’ordinador i per exemple anant a la "Zona Clic" i executant l'activitat "Utillatge químic" pot aprendre així, l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle. És a dir, en aquest programa el nen aprèn definicions amb imatges i després l’ordinador pot avaluar només posant les imatges, per a que l’alumne faci memorització. De manera que explica el nom dels materials i s’evita anar al laboratori.


Resumint, en la creació de programes tutorials es té present d'una banda la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes "a mida" i, d'una altra, la presentació d'informació significativa que ajudi l'alumne a avançar.


2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.
Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
És a dir, aquesta metàfora es refereix que tant l’ordinador com l’alumne es compenetren ja que no hi ha jerarquia, és a dir, és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.El llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes. És un programa on es te que utilitzar el vocabulari exacte. Treballes l’ imaginació, càlculs matemàtics ...


Aquest tipus de programes són una descoberta guiada . El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.

3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.
Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en el Logo però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. És a dir, per exemple un dels programes seria el Crayon Physics que és un programa on el nen juga i guia com al Logo, interactuant amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat. Però la diferència és que al Logo el nen pot fer el dibuix que vulgui i al Crayon ha de fer el que calgui per a poder passar de pantalla, per a poder continuar jugant.Aquestes simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn, la lògica estratègia, plàstica i el coneixement del medi que comporten relacions amb la gravetat.



4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. Com he dit abans la tecnologia a avançat molt de manera que antigament les eines eren les pròpies mans on es podien utilitzar, colors, llapis, aquarel·les, etc. I ara, encara que tot això també s’utilitza, esclar, hi ha una eina més que és l’ordinador de manera que permet als nen treballar amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
Poden fer el mateix però sense tenir que agafar el material i és molt més fàcil a la hora de guardar o esborrar.Un dels exemples més clars va ser el exercici que vam fer a classe.

DICTAT

LA VACA SUÏSSA

Quan jo m’embranco en una causa justa
com en tell sóc adusta i arrogant,
prou s’ha acabat aneu al botabanc
vós i gallega i tamboret de fusta .

La meva sang no peix la noia flaca
ni s’amistancen amb el cafè podent.
Vós no sou qui per grapellar una vaca
ni un àngel que baixes expressament.


On vam fer un dictat utilitzant el Word. Després cadascú canviava de lloc i assenyalava (amb el marcador groc) els llocs del text del company on creia que hi ha faltes d'ortografia.

::: Societat i Competència TIC :::

Després d’haver estat a classe estudiant les característiques de la Web 2.0 (Gent que publica continguts a internet amb informació per a que els usuaris ho puguin veure)



Vam treballar els següents documents mitjançant un mapa conceptual.
- UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre
Competències en TIC per a Docents)


- National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE)


Enllaç a l'informació -> Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents


MAPA CONCEPTUAL de Sergi Aznar i Rut Castán

::: Recursos i serveis a la Xarxa :::

A classe vam conèixer molts serveis i aplicacions a la xarxa que ens poden ser molt útils per a les nostres necessitats tant com a estudiants universitaris com també com a ciutadans de la societat digital en la que estem immersos.

Hi ha molts com poden ser:
  1. Google Earth (http://earth.google.com/)
  2. Edu3.cat (http://edu3.cat/)
  3. DotSub.com (http://dotsub.com/)
  4. Cercador Google (web, imatges, cerca avançada, etc.) (http://www.google.com/)
  5. YouTube (canals) (http://www.youtube.com)
  6. Fotolog (http://www.fotolog.com/)


    Però jo aprofundiré més en el número 14.

    - Google Llibres (http://books.google.cat/books)

    1. En què consisteix.
    Permet realitzar cerques dins de tots els llibres digitalitzats per Google, incloent-hi els 35.000 llibres del fons de la Biblioteca de Catalunya. La cerca es realitza, per defecte, tant dins dels llibres que estan completament digitalitzats com en els llibres dels quals es disposa d’una digitalització parcial.

    2. Com s'hi accedeix.
    Podem accedir a aquesta aplicació des de la pàgina de Google on també hi ha altres aplicacions.

    3. Com funciona.
    Es posa el títol del llibre o l'autor en el cercador de llibres, i seguidament surten tots els llibres que coincideixen amb aquest títol o aquest autor que estiguin digitalitzats al Google Llibre.

    4. Quin interès pot tenir per a la seva tasca de Mestres.
    Com a tasca de mestres és una aplicació molt adient al nostre treball ja que és una manera de poder mirar molts articles i llibres sense tenir que comprar-los.

    5. Observacions d'interès: (si és gratuït o no, etc.)
    Google Llibres és un aplicació gratuïta del Google.


::: Treball Col·laboratiu. Viquipèdia :::


Aquest treball ho vam fer els mateixos grups del treball Blogosfera, on vam crear un document compartit sobre el concepte de Wiki: Descripció, valoració... És fiable la Wikipedia? El problema de la utilització de la informació a l'escola: retallar i enganxar com a pràctica habitual, etc…

Després de cercar tots aquests conceptes vam fer una participació a la Viquipèdia (que és la versió catalana de Wikipedia)

En aquesta participació vam conèixer el funcionament de la Viquipèdia i la seva normativa de participació. Vam posar un article sobre una Gimnasta Russa de Gimnàstica Rítmica que no hi era, i vam anar fent un seguiment, comentar-ne les incidències i l'experiència.


RESUMINT
La viqui és una aplicació més de la web 2.0, com vàrem veure en l'anterior treball sobre la blogosfera, la web 2.0 potencia la participació i la interacció entre l'usuari i la xarxa.
La viqui és doncs una pàgina web que permet a qualsevol usuari visitar-la i editar-la sempre que ho vulgui. Les viquis contenen enllaços, fotografies i arxius de tot tipus. Per tant la viqui es converteix en una eina Web que permet crear col·lectivament documents, donant molta llibertat als usuaris. L'exemple més conegut de viqui és la Viquipèdia, una enciclopèdia lliure, de la que ja parlarem en detall més endavant.
A continuació l’enllaç amb el nostre treball realitzat sobre: La Viquipèdia.

::: Vídeo GiTIC :::



Després de parlar a la classe sobre el llenguatge audiovisual i conèixer les seves característiques, vam fer un exercici d'expressió audiovisual a partir d'una historia utilitzant la càmera de vídeo per explicar una història que expliqués el canvi dels sentiments entre dos personatges que inicialment eren molt amics i que al cap d'un temps han perdut la seva amistat.

Vam seguir unes fases:

1) Creació del guió
On vam utilitzar d’ajut aquest enllaç: EL RELAT TELEVISIU, i altres trobats.

2) Enregistrament de les escenes de vídeo i efectes sonors que calgui segons el guió.

3) Muntatge del vídeo, on vam dedicar una sessió a classe més tard.


Després de tot això espero que os agradi el nostre vídeo titulat:

CONFIES EN MI?



::: BLOGOSFERA :::

QUÈ ENTENEM PER BLOGOSFERA?

Una blogosfera és un conjunt de blogs connectats entre ells. Mitjançant enllaços, comentaris, referències... la blogosfera crea una xarxa de blogs que uneixen una comunitat de navegants amb un interès comú.
Encara que hi han moltes més definicions, aquesta és una de les que més m’agrada.


A partir d’aquí vam fer un grup de treball on els components érem:
Castán, Rut
Costa, Xavi
Collado, Dani
Ibàñez, Àlvar
Fernández, Laura


Aquí teniu l’enllaç al nostre treball:
L'ús de la informació i el treball en xarxa.


::: Hipertext :::


Hipertext: com la paraula diu, text gran, són les pàgines que utilitzem a Internet, on a mig del text hi ha enllaços que van a altres textos, pots seguir l’enllaç que va a un altre pàgina o seguir el text.

Altres definicions d'Hipertext:

1. Un model teòric: una proposta d'organitzar la informació perquè es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencials.
2. Una abstracció: defineix una manera ideal en la qual tota la cultura escrita produïda per la humanitat podria estar a l'abast dels usuaris en un univers telemàtic, el ciberespai.
3. Una classe de programes informàtics: els que serveixen per a crear documents digitals susceptibles de ser llegits per la via de les relacions associatives.
4. Els documents digitals resultants.

Literatura Hipertextual
Els hipertextos poden ser electrònics o bé en paper. S'utilitza el terme "computer hypertext" per diferenciar els electrònics dels de paper.

Penso que l'hipertext pot ampliar el nostre discurs amb les fonts d’informació, és a dir, és un bon mètode per a apliar la informació que volem donar, però pot generar problemes perquè mai tenim la tranquil·litat de tenir tota la informació.

::: Internet Canvia La Manera De Llegir… i De Pensar? :::


Internet és un canal d'informació. Cada vegada és superior el temps emprat en navegar. La Xarxa filtra gran part del nostre accés a la realitat. Quina serà la influència d'internet en el cervell humà? Per a uns, podria disminuir la capacitat de llegir i pensar en profunditat. Per a altres, la tecnologia es combinarà en un futur proper amb el cervell per augmentar exponencialment la capacitat intel•lectual.
Nicholas G. Carr, expert en les TIC, assegura que abans es submergia en un llibre i era capaç de llegir-se pàgines i pàgines, però ara només aguanta uns paràgrafs. Es desconcentra, s'inquieta i busca altra cosa que fer.
El que queda per veure és si aquesta influència serà negativa, com vaticina Carr, o si serà el primer pas per integrar la tecnologia en el cos humà i ampliar les capacitats del cervell.

Segons JohnMcEneaney, oposar cervell i tecnologia és un enfocament erroni.

Un informe pioner sobre hàbits de cerca d'informació a Internet, dirigit per experts de la University College de Londres (UCL), indica que podríem trobar-nos en mig d'un gran canvi de la capacitat humana per llegir i pensar.
La gent en accés a diaris i llibres electrònics només "feien ullades".
Aquesta alteració de les maneres de buscar informació i de llegir no només afectaria als més joves, sinó a individus de totes les edats.

Carr insisteix que el problema és que a l'impedir la lectura profunda s'impedeix el pensament profund.

En definitiva, científics com Kurzweil destaquen el potencial d'Internet com a eina de coneixement.

Personalment penso que internet és una gran eina de futur ja que ha evolucionat molt i segueix fent-ho, el problema som nosaltres que no sabem aprofitar aquesta eina adequadament, pensem que com ja ho tenim tot al món de la xarxa ja no fa falta tenir tanta memòria ja que amb un sol clic ho podem tornar a mirar, i això provoca que vulguem coses concretes i no paràgrafs i paràgrafs de lletres.
Crec que tenim que aprendre a utilitzar la tecnologia i fer un petit equilibri entre intrernet, i nosaltres.

::: El Millor Anunci :::



És un anunci que ja havia vist per televisió però fa uns dies el vam tornar a veure a classe i encara que aquesta entrada no conti per a cap assignatura, vull fer veure que els nens fan el que veuen i la primera cosa que veuen a l’escola som nosaltres, així que tenim que seer igual de responsables o més que els pares.
Un peto classe!

::: Debats :::

Hem treballat l’exposició oral en el debat, on hem vist un vídeo d’un concurs de debats entre diverses universitats, de Lleida i d’Alacant.

Link per més informació sobre la Lliga de Debats.





On els que parlaven eren ja especialistes i gràcies a això ens han donat idees per a fer una bona exposició.
- Primer es fa una presentació d’argumentacions amb un registre formal, amb molts exemples i un suport com poden ser fitxes.
- En segon lloc es debaten els arguments dels altres, cada cop surt una persona diferent dels equips, mentre els demés de l’altre equip poden anar fent preguntes.
- En tercer lloc fan referències a l’altre equip, fan un petit reforçament als arguments.
- I en últim lloc hi són les conclusions i les connexions am el públic.

::: Expressions Que Es Poden Considerar "Tòpics" :::


· Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules
Sempre s’ha dit aquesta frase ja que en una imatge es poden representar coses que en paraules no som capaços d’expressar. Però la confusió que provoca és que no tot el que veiem és així, és a dir, que moltes vegades veiem una imatge i nosaltres som els qui li posem el significat, això no vol dir que digui això de veritat.


· Tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu
Sempre s’ha dit que el telespectador és passiu ja que hi és al sofà veient la televisió tranquil però no es cert de vegades ja que si és un canal de música per exemple puc estar ballant o cantant, o també puc estar fent altres cosses mentre veig la televisió.


· Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
Té part de raó ja que si veient la televisió o al cinema hi ha una persona amb una ment molt receptiva ( o no està molt bé psicològicament) pot agafar aquesta violència i passar-la de la pantalla a la vida real. Però no és certa ja que pel general tothom sap que aquestes pel·lícules són de ciència ficció o simplement es una violència televisiva.


· Tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"
Penso que si ja que si totes les cadenes de televisió es vesteixen d’una determinada manera fa que els demés també vulguin vestir així per a assemblar-se als nois o noies de la televisió. Però en part també no es veritat perquè si una persona té roba a casa i li agrada molt com vesteix no té perquè fixar-se en els de la tele, més bé es comprarà roba que hi hagi a la tenda que li agradi.



· Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat
Sempre intenten mostrar-nos la realitat i l’actualitat del món per la tele, en concret les notícies o els diversos programes que hi han, però en realitat només veiem el que ells volen que veiem.